Per la recuperació del nostre patrimoni i per garantir-ne l’accés de la ciutadania, el Govern adquireix el fons documental personal del músic mallorquí Baltasar Samper (Eix estratègic 2)

Les Illes Balears recuperen de l’exili un fons personal únic, del músic mallorquí Baltasar Samper (1888-1966), que fins ara havia estat a Mèxic, gràcies a la compra que n’ha fet la Conselleria de  Cultura, Participació i Esports per un cost de 40.000 euros i que clou un procés de compra que es va iniciar ja fa un any. El llegat, de fins a 80 anys, inclou, fins i tot, obra inèdita o correspondència, entre altres documents. El patrimoni musical del músic mallorquí Baltasar Samper és un dels més importants del segle XX. Diversos informes d’especialistes n’avalaven l’adquisició. Des de fa uns dies, tot aquest llegat retornat s’incorporarà a partir d’ara en el fons de l’Arxiu del Regne de Mallorca per començar el seu manteniment i la classificació documental, amb la finalitat que sigui objecte d’estudis d’investigació per part d’experts.

Aquesta acció s’inclou en el marc de la Llei del Patrimoni i del Pla de Patrimoni, de la qual se’n presentarà un avanç pròximament. També forma part de la recuperació del patrimoni el contracte de digitalització del fons del fotògraf Toni Catany i Montserrat que es troba en marxa.

La recuperació del llegat de Samper, i cada una de les peces que el componen, es va presentar públicament per part de la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, i el musicòleg i l’enllaç per a la recuperació del llegat, Amadeu Corbera. L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i la Coral Universitat Illes Balears n’han adaptat composicions per interpretar diversos concerts. És per això que a l’acte també hi varen ser presents el director artístic de la Simfònica, Pablo Mielgo, el director de la Coral Universitat Illes Balears, Joan Company, i Joan Moll i Miquel Estelrich, pianistes, músics i professors de música avaladors amb els seus informes del retorn a les Illes del llegat, com els informes del gerent de l’OSIB i d’Amadeu Corbera.

Gràcies a la recerca feta pel pianista mallorquí Joan Moll a finals dels vuitanta i ara més recentment pel musicòleg mallorquí Amadeu Corbera, s’ha pogut constatar l’existència d’un important llegat documental de l’obra de Samper que estava a l’exili a Mèxic en mans d’Àngel Samper Wilson, net del músic mallorquí. A través de la intermediació del musicòleg Corbera, que en aquell moment era a Mèxic, es va fer el contacte amb el net de Samper, propietari del llegat.

El fons personal de Baltasar Samper és l’únic llegat unificat realment extens que existeix del compositor i que constitueix la principal font d’informació per entendre la magnitud i valor de la seva obra, però també per entendre el seu paper com a referent cultural a l’exili. La major part del fons la conformen partitures originals de Baltasar Samper, composicions d’altres autors dedicades, correspondència entre Samper i Isidor Macabich, caricatures i dibuixos, edicions originals dels volums I i II dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya on col·laborà Samper, programes de concerts, separates i revistes diverses. D’altra banda, aquest inventari també ha tret a la llum obres autènticament inèdites i informació desconeguda de la feina de Samper fins aleshores, com per exemple, la creació de la banda sonora d’un mínim de tres pel·lícules.

Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1966) va ser un pianista, folklorista, músic i compositor mallorquí, deixeble de Granados, Pedrell i Risler. El 1907 s’instal·là a Barcelona per continuar amb la seva formació com a pianista. A partir de 1922 s’inicià en la recerca del folklore de Mallorca participant en l’elaboració del Cançoner popular de Catalunya. El mateix Samper se n’encarregà de la recerca a les Illes Balears, cosa que li va permetre conèixer de primera mà el patrimoni musical tradicional illenc, que més tard va saber plasmar a les seves composicions. Fins a l’esclat de la Guerra Civil, Samper dugué a terme una activitat frenètica com a director d’orquestra i crític literari, sense deixar de banda la seva tasca compositiva. Tot i viure a Barcelona, gaudia d’amistat i reconeixement entre la intel·lectualitat illenca, amb figures destacades com Joan Maria Thomàs, Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà.

L’inici del conflicte bèl·lic suposà per a Samper l’exili, primer a França i finalment a Mèxic, on viurà fins a la seva mort l’any 1966. La partida forçosa i sobtada a Amèrica també implicarà l’oblit de la seva obra i l’escàs ressò de la seva activitat durant aquells anys entre la ciutadania illenca, malgrat que mai no va abandonar la seva activitat com a folklorista, compositor i director, ni tampoc el seu compromís polític.

Recuperar aquest llegat, a través de la seva adquisició per part de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, suposa posar-lo a l’abast dels estudiosos i interessats en la figura de Samper, però també a tota la ciutadania, i així poder recuperar i reivindicar l’obra d’una de les figures més importants de la música i la cultura del nostre país.