Equipaments

MAPA

Equipaments Culturals gestionats o en col·laboració del Govern de les Illes Balears

ESPAIS DE GESTIÓ DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

 MUSEU ARQUEOLÒGIC D’EIVISSA I FORMENTERA

El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) és un museu de titularitat estatal i gestió transferida a la Comunitat Autònoma. El centre inclou dues seus, la del Museu Arqueològic de Dalt Vila (MADV), actualment tancada pendent d’obres de reforma, i el Museu Monogràfic de Puig des Molins (MMPM), que gestiona també el jaciment de la necròpolis feniciopúnica del Puig des Molins. Per tant, es tracta d’un centre museístic amb un triple àmbit d’actuació (dos museus i un jaciment BIC de 5 ha i declarat Patrimoni de la Humanitat el 1999), i que comprèn, per tant, la col·lecció general del MAEF, les sales expositives dels dos museus, les activitats de difusió i divulgació, i la conservació i gestió de les visites al jaciment de la necròpolis.

L’edifici del Museu Monogràfic de Puig des Molins va ser acabat als anys seixanta del segle passat, i, es va fer una reforma estructural a principis del s. XXI, de manera que va ser novament inaugurat l’any 2012. En aquest edifici es troben tres magatzems de materials arqueològics, les sales expositives sobre els materials arqueològics de la necròpolis i la col·lecció Sainz de la Cuesta, la sala d’exposicions temporals, la biblioteca del MAEF (amb més de 27.000 publicacions), els despatxos administratius i de recerca, el laboratori de restauració, la sala d’actes i la sala de didàctica i, finalment, l’accés al recorregut visitable de la necròpolis. Dins del perímetre del jaciment de la necròpolis també comptam amb altres elements patrimonials de primer ordre, com són part el raval islàmic, la casa pagesa d’Es Porxet i les antigues instal·lacions militars.

 

 

L’immoble on s’ubica el Museu Arqueològic de Dalt Vila correspon a un conjunt d’edificis històrics del s. XV i XVI que, a causa dels greus problemes de filtracions d’aigües, roman tancat des del 2010 per problemes estructurals. El projecte arquitectònic nou, redactat pel senyor Luis Arranz Algueró, tracta de pal·liar, en la mesura del possible, les deficiències internes, en particular els problemes d’accessibilitat i d’insuficiència d’espai expositiu. Aquest museu alberga la col·lecció de materials arqueològics des de la prehistòria fins a l’etapa medieval-moderna d’ambdues illes, Eivissa i Formentera (fins que Formentera compti amb el seu propi museu arqueològic).

L’any 2016, el MAEF, sota el consentiment de la Conselleria de Cultura, i a causa del greu problema d’espai d’emmagatzematge de materials arqueològics que pateix el centre, va iniciar el lloguer d’una nau industrial que alberga un quart magatzem de grans dimensions amb el propòsit de poder solucionar la manca d’espai a mig/llarg termini. Aquesta nau de 1000 m² es troba ubicada a la carretera de Santa Eulària, polígon de Ca na Palava.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 820.970 € durant l’any 2018.

L’actual director del MAEF és Benjamí Costa.

 

ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA

L’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM) és la institució emblemàtica del subsistema d’arxius de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, encarregada de recollir, conservar, organitzar, descriure, servir i divulgar els fons de les institucions públiques històriques de les Illes Balears i tota la documentació pública o privada, que es consideri de caire històric.

Des del desembre de 2015, l’Arxiu del Regne de Mallorca ocupa 6.777 m² d’unes instal·lacions noves al carrer Ramon Llull, número 3 de Palma. Té capacitat per uns 22 quilòmetres de documentació, dels quals estan ocupats al voltant d’11 quilòmetres. La documentació està en suport paper majoritàriament, també hi ha un gran nombre de pergamins -més de 6.000- que són consultables i un nombre desconegut (poden ser unes altres 6.000 unitats) que no ho són perquè necessiten restauració i descripció. També es compta amb 60 mapes de gran format procedents de l’IES Ramon Llull.

Els fons documentals de l’Arxiu del Regne de Mallorcas’agrupen en 6 grans grups de fons:

  1. Fons de l’Antic Règim.
  2. Fons públics contemporanis.
  3. Fons de la fe pública.
  4. Fons de les institucions religioses.
  5. Fons privats.
  6. Fons especials.

Pel que fa al personal, l’Arxiu del Regne de Mallorca disposa de:
1 director
1 facultativa superior d’arxius
3 facultatives tècniques d’arxius (2 d’interines)
1 restauradora de documentació (interina)
2 administratius
3 auxiliars administratives (2 d’interines)
6 ordenances (3 d’interins)
Personal de neteja, contractació externa: 4
Personal de seguretat, contractació externa: 1
Personal de neteja de documentació, contractació externa: 2 (NORMADAT) Personal de digitalització, contractació externa: 1 (ARTYPLAN)

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 1.050.931 € durant l’any 2018.

L’actual director de l’Arxiu del Regne és Ricard Urgell.

 

BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA CAN SALES

La Biblioteca Pública de Palma és un centre bibliotecari de titularitat estatal integrat en el sistema espanyol de biblioteques (Reial decret 582/1989, de 19 de maig). La Biblioteca es va crear arran de la desamortització eclesiàstica de Mendizábal (1835-1836). El centre va estar a càrrec de la Diputació Provincial fins a l’any 1858 moment a partir del qual la biblioteca va passar a mans de la Direcció General de la Instrucció Pública. L’any 1955 va ser traslladada des del convent de la nostra senyora de Montision a la Casa de Cultura de Palma, lloc on va romandre fins al mes de setembre de 2004. Després d’aquest any, la biblioteca es va traslladar al nou edifici de Can Sales.

Actualment, entre les seves tasques com a Biblioteca Pública de l’Estat, es troben les de recollir a través del Dipòsit Legal segons la Llei 23/2011, de 29 de juliol, una còpia de tot el que es publica o té relació amb Mallorca amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni cultural propi.

 

 

La seu actual de la Biblioteca Pública de l’Estat a Palma és obra de l’arquitecte José Luís Martín Clabo. La superfície total és de 4.771 m² i ha estat construïda pel Ministeri d’Educació i Cultura, el qual també ha procedit a la dotació del mobiliari i de l’equip informàtic. La nova seu va ser inaugurada el 12 de març de 2005. La Biblioteca disposa de diferents espais i sales per donar serveis específics i amb l’objectiu de cobrir les necessitats de tots els usuaris, d’acord amb les condicions i normes establertes per a cadascun.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 1.290.778 € durant l’any 2018.
L’actual directora de la Biblioteca Palma és Maria de Lluc Alemany.

MUSEU DE MALLORCA (en procés: Llei d’encomana de gestió al Consell de Mallorca)

El Museu de Mallorca és el centre museístic de referència a Mallorca. La seva història es va iniciar als anys seixanta (1961) amb la creació de la institució i el posterior dipòsit d’importants col·leccions, com la de la Societat Arqueològica Lul·liana. Als inicis el seu paper se centrà en la formació de les col·leccions del museu i la seva exposició. Als anys vuitanta i sobretot als noranta del segle XX es realitzà un esforç per la difusió i l’obertura a la societat, fet que s’ha treballat fins a l’actualitat.

El Museu de Mallorca té la seu principal al casal de la Gran Cristiana, que fou propietat dels comtes d’Aiamans. L’edifici és en si mateix d’un gran valor, amb elements rellevants tant de l’època medieval, com moderna i contemporània. Es tracta d’un immoble de titularitat estatal, gestionat per la Conselleria de Cultura. La titularitat del fons és de l’Estat, el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca, a més d’altres institucions o societats que hi han dipositat materials.

 

 

Els conjunts més destacats del seu fons van des de les cultures de l’edat del bronze (cultura de les navetes) i del ferro (talaiòtic) de Mallorca, úniques a les Balears i que només tenen un reflex similar a Menorca. Al mateix temps el fons d’època islàmica també es concreta amb un volum d’objectes molt destacat i que a més fou la base dels estudis sistemàtics andalusins de tot l’Estat espanyol. A més, les col·leccions d’art gòtic són de les més destacades que existeixen, i es compta amb fons importants d’època moderna i contemporània.

El Museu consta de tres seus, la principal de Ca la Gran Cristina, el Museu Etnològic de Muro i el Museu Monogràfic de Pol·lèntia (Alcúdia). També compta amb un magatzem, fora de la seu principal.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 841.072 € durant l’any 2018.

Pendent la direcció del Museu de Mallorca.

 

ESPAIS DE GESTIÓ DELS CONSELLS INSULARS PERÒ PERSONAL A CÀRREC DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

MUSEU DE MENORCA

El Museu de Menorca, ubicat a la ciutat de Maó, té la seva seu a l’antic convent de Sant Francesc (s. XVII-XVIII). És propietat del Ministeri de Cultura i gestionat pel Govern de les Illes Balears des de 1984. L’any 2011 la seva gestió econòmica es transferí al Consell Insular de Menorca. El 19 de juliol de 2018 es va inaugurar la nova reforma del Museu de Menorca on es va presentar la museografia totalment renovada, després de més de tres anys d’obres on se solucionaren deficiències de climatització. El nou projecte museístic ha encetat una nova etapa passant d’un discurs generalista a ser el Museu d’Història de Menorca.
El museu té una superfície de 5900 m², dels quals més de 2500 m² estan oberts al públic. Quan a les infraestructures, aquest compta actualment amb el propi centre on es troben 7 àrees de magatzem (amb una àrea freda); i les sales expositives, situades en dos pisos: el primer què comprèn des de Prehistòria fins a Medieval Islàmic. El segon pis, des de Medieval cristià fins al s. XX. L’edifici compta amb diversos espais per exposicions temporals, àrea de despatxos, la biblioteca, així com un taller de restauració. També disposa d’un espai familiar i una sala de didàctica. A més, té espai de recepció de visitants, una sala d’actes i una cafeteria. Finalment, el 2015, es va aconseguir un nou espai de magatzem extern, situat molt a prop del museu, què és propietat del Consell Insular de Menorca.

Els objectius principals del Museu de Menorca són:

  • Custodiar el patrimoni moble arqueològic, historicoartístic i etnològic dipositat al Museu de Menorca, així com les seves col·leccions.
  • Realitzar tasques d’investigació, catalogació, conservació i restauració dels béns dipositats.
  • Transferir, acostar i difondre el coneixement sobre la història de Menorca i el seu patrimoni, a partir de diverses accions didàctiques i divulgatives.

Quant a la història del museu, aquest té el seu inici a finals del s. XIX, quan es va fundar el Museu Municipal de Maó. Ja en el s. XX va passar a dependre de l’Estat, el 1944 es va convertir en el Museo Provincial de Bellas Artes i, a partir de 1975, s’integrà a la xarxa del Patronat Nacional de Museus, amb el nom de Museu de Menorca.

Quant a la formació de les seves col·leccions, aquestes s’iniciaren a partir de donacions particulars amb fons arqueològics provinents d’excavacions arqueològiques, fòssils, obres d’art i pintures del s. XIX amb l’afany de custodiar i catalogar un volum d’objectes de diversa naturalesa i vinculats a la història de la ciutat. Durant l’etapa del Museu Provincial, la col·lecció s’incrementà amb béns de la Comissària d’Excavacions, la Subcomissió de Monuments així com objectes provinents de col·leccions privades. També s’incorporà un dipòsit de quadres del Museo del Prado. El 1946 s’integrà al Museu un nou dipòsit, la col·lecció Vives Escudero, un fons de gran rellevància, amb béns arqueològics, numismàtics i artístics, del qual el 2016 se’n va fer una exposició temporal. Igualment, es seguí una política d’adquisició de peces provinents de Menorca entre els quals trobem cartografia del s. XVIII, així com quadres de pintors del s. XVIII i XIX, escuts dels consolats, etc. Durant el període de Ma Lluïsa Serra Belabre (1953-1967) es combinà la integració de nous béns amb tasques de documentació i difusió de les col·leccions. D’altra banda, el volum de materials arqueològics es va incrementar gràcies a la tasca científica de Lluís Pericot y M.a Lluïsa Serra a jaciments com la naveta des Tudons i Rafal Rubí, Torelló, Alcaidús i Talatí, i a les excavacions arqueològiques de les basíliques paleocristianes des Fornàs de Torelló, Son Bou, Cap des Port de Fornells i basílica de l’Illa del Rei. També se cediren obres de pintors del s. XVIII, com Chiesa i Calbó, entre d’altres del fons artístic actual. Des del 1975, amb Lluís Plantalamor com a director del centre, les incorporacions van continuar provinents, la majoria de les excavacions arqueològiques promogudes des del propi museu. Igualment es continuà amb la política d’adquisicions d’objectes i obra menorquina. Actualment, els fons museístics s’ha vist incrementats exponencialment, sobretot per la gran activitat arqueològica que es desenvolupa a l’illa en els darrers 20 anys. Tot i així, ja sota la direcció de Carolina Desel, han arribat noves donacions, la més important la col·lecció Flaquer, el passat juny del 2017.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 314.701 € durant l’any 2018.
L’actual directora del Museu Menorca és Carolina Desel.

BIBLIOTECA-ARXIU DE MAÓ

La Biblioteca Pública de Maó va ser creada el 1861 i ubicada en un edifici emblemàtic de 1761 catalogat com a bé patrimonial. Ofereix els serveis més actuals de foment de la lectura. Està dotada d’un fons de més de 100.000 títols i presta especial atenció a la col·lecció de contingut menorquí. Organitza activitats durant tot l’any i per a totes les edats. L’edifici també acull l’Arxiu Històric de Maó i guarda el patrimoni documental més extens de Menorca.

Després d’unes obres, la Biblioteca es reobrí el 1988 amb una superfície útil de 2.254 m². La limitació de capacitat dels dipòsits obliga a tenir un local llogat al carrer Oquendo per a l’emmagatzemament d’alguns fons de l’arxiu i la biblioteca.

La missió bàsica de la Biblioteca és el foment de la lectura en totes les franges d’edat des de diversos formats i facilitar l’accés als productes culturals. La Biblioteca és un servei públic que garanteix a tots els ciutadans i a les diferents entitats en l’àmbit local i insular l’accés lliure i gratuït a la informació, la formació i l’oci per així contribuir al desenvolupament personal i col·lectiu. És un espai de convivència i de cohesió social. D’altra banda és la dipositària del Dipòsit Legal de Menorca i té la missió de preservar el patrimoni bibliogràfic. També pretén difondre i crear continguts d’interès per a la comunitat, usar i actualitzar les TIC per millorar la qualitat del servei i col·laborar amb la xarxa ciutadana, cívica i institucional de l’illa.
La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 415.680 € durant l’any 2018.

L’actual director de la Biblioteca i Arxiu de Maó és Francesc Florit.

EQUIPAMENTS PATRIMONIALS PROPIS EN PROCÉS DE CREACIÓ

CENTRE INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA TONI CATANY (en procés de creació)

El futur Centre Internacional de Fotografia Toni Catany integra tres habitatges actualment ubicats en el carrer del Convent, 31 (la de Tomàs Monserrat) i 33 (anomenada sa Trinxa), i en el carrer del Cardenal Rossell, 4 (la de Toni Catany) de Llucmajor.

Els tres espais es convertiran en un centre d’interpretació de l’obra del fotògraf Toni Catany, a més de conservar l’arxiu i col·lecció de l’autor: entre 100.000 diapositives i negatius seus i 2.000 fotografies seves positivades, prop de la seva col·lecció particular de 300 obres de fotògrafs contemporanis, a més del fons fotogràfic de Tomàs Montserrat (Llucmajor, 1873-1944), càmeres antigues i una biblioteca en fotografia. Alhora serà un centre de divulgació de la fotografia.

L’obra és d’uns 1.250 m² de superfície construïda i el seu pressupost no arriba als 2 milions d’euros. Amb la realització d’aquest projecte no es perd la partida pressupostària dels fons estatutaris de 4,3 milions d’euros que vencien a finals de 2018 per a un projecte que va ser negociat amb el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears i el mateix Toni Catany anys abans de la seva mort, l’octubre del 2013.

L’any 2009 Tur España aporta 4.300.000 euros al Govern de les Illes Balears a petició del Consell Insular de Mallorca. Fou l’any 2017 que la Conselleria de Cultura, Participació i Esports assumí la gestió del pressupost i l’impuls del projecte. A partir d’aquell moment es creà una comissió i la Conselleria va treure a concurs la redacció del projecte que guanya l’arquitecte Josep Lluís Mateo per a la construcció del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany.

La col·lecció és propietat de la Fundació Toni Catany, presidida per Miquel Bezares i dirigida per Toni Garau.

MUSEU DE FORMENTERA (en procés de creació)

La Llei de Patrimoni de les Illes Balears establia a la seva disposició addicional 4 que el Govern de les Illes Balears havia d’impulsar abans de tres anys un Museu a Formentera. L’any 2008 es crea el Patronat del Museu de Formentera però no fou fins al 2017 que el Consell Insular de Formentera i el Govern de les Illes Balears donen impuls al Patronat i inicien les gestions per la compra de la casa de Sa Senieta com a futura seu.

El 27 de juliol de 2018 el Consell Insular de Formentera acorda la sessió de la casa de Sa Senieta al Govern de les Illes Balears i el 21 de setembre de 2018, el Consell de Govern aprova l’aportació 500.000 € a la compra. Aquell mateix 21 de setembre es signa l’acceptació de la casa de Sa Senieta per part del Govern i a partir d’aquí s’encarregarà el plec de condicions pel futur museu.

 

 

Sa Senieta serà la seu central del futur Museu de Formentera. La casa de Sa Senieta serà l’espai principal del Museu de Formentera que albergarà la col·lecció permanent i els serveis públics generals. La casa de Can Ramon serà l’espai públic dedicat a l’exhibició de la col·lecció etnogràfica del Museu de Formentera. I l’actual solar al costat del Fossar Vell estarà dedicat a arxiu i biblioteca especialitzada, sala de conferències i exposicions, espai de dipòsit i reserves, a més de laboratori d’investigació.

D’aquesta manera es crearà un circuit museístic que reunirà totes les característiques exigides a la Llei de Museus de les Illes Balears i que oferirà un servei de qualitat a la població local i al turisme.

Cal destacar que Sa Senieta és l’únic immoble de Formentera declarat com a bé catalogat d’acord amb el previst a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, fet que ja posa de manifest els seus valors des del punt de vista del patrimoni cultural insular. Aquest immoble està inclòs en el Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, com a element AT- C-150, amb grau de protecció B i va ser declarat com a bé catalogat l’any 2002.

 

NOVA SEU DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS (OSIB) (en procés de creació)

La futura seu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) s’instal·larà al solar de 2.898 metres quadrats situat al carrer Brotad del polígon de Nou Llevant que va cedir l’Ajuntament de Palma. Actualment hi ha presentat el projecte bàsic i es troba pendent de la llicència d’obres.

El projecte inclou la construcció d’un centre, que albergarà els assajos de l’orquestra, concerts extraordinaris i esdeveniments culturals.

La Fundació OSIB n’és el promotor de les obres i estarà vigilant per una definitiva execució del projecte; a més d’aportar al servei de l’obra els arquitectes que han de procedir a la redacció del projecte d’execució i els complementaris que siguin necessaris, a banda de la direcció de l’obra. A més, la Fundació OSIB, com a organisme dependent de l’Administració Pública, tramitarà la licitació per a l’encàrrec d’execució de les obres.

Pel que fa al finançament, mitjançant l’impost de turisme sostenible s’han aportat 400.000 € destinats a la redacció de projecte i la llicència d’obres. De cara al 2019 està previst gastar 1.600.000 € en execució d’obra. D’aquests, 800.000 € seran aportats per FUNDATUR mitjançant Conveni (d’un total de 2.000.000 €), i els altres 800.000 €, per una banda, 200.000 els aportarà la Conselleria de Cultura, Participació i Esports i 600.000 € provindran de l’impost de turisme sostenible per a l’execució d’obra.

CENTRE DE CREACIÓ DE CAN JUNYER (LLUCALCARI) (en procés de creació)

Durant l’any 2017, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports va realitzar l’aixecament de la planimetria de les cases de Llucalcari que l’any 1994 foren donades per l’artista Joan Junyer; un fet que ha figurat com a pas previ para en 2018 treure a concurs públic el projecte de rehabilitació de la finca.
L’any 2018 es presentaran les prescripcions tècniques per treure a concurs la rehabilitació de les cases.
L’objectiu del projecte és el de donar viabilitat a aquest llegat mitjançant la reforma de les cases i l’habilitació dels terrenys per a la creació d’uns espais que es preveu que es dediquin a una residència per a artistes i un centre d’exposicions.

CAN OLEO

El dia 23 de març de 2018 la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, i el doctor Llorenç Huguet Rotger, rector de la Universitat de les Illes Balears, varen signar un conveni segons el qual la UIB cedeix l’ús d’una part de l’edifici Ca n’Oleo a la Conselleria, de manera temporal.

L’edifici, amenaçat per un expedient de ruïna, l’adquirí el Ministeri d’Educació i Ciència l’any 1975. L’any 1986, el Ministeri concedí l’ús de Ca n’Oleo a la UIB, i fou l’any 1994 quan definitivament va ser inscrit al Registre de la Propietat a nom de la UIB. D’ençà de l’any 1975, l’edifici romania tancat sense cap intervenció.

La UIB va convocar un concurs d’avantprojectes arquitectònics per fer la reforma de Can Oleo. El jurat va concedir el primer premi a l’equip format per l’arquitecte Pere Nicolau Bover i l’estudiant d’Arquitectura Maria Nicolau Planas. L’obra de reforma va començar el 17 de març de 2006 i es va inaugurar el mes de març de 2011.

La vigència del conveni és de cinc anys renovable en períodes anuals.

 

Can Oleo és des del 2018 la seu de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears. L’objectiu de Can Oleo és convertir-se en un equipament cultural de referència del centre de Palma. D’aquesta manera, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha iniciat la programació de xerrades, presentacions, recitals, concerts amb l’objectiu que Can Oleo tengui una programació estable d’activitats culturals.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports assumeix les despeses de funcionament de l’edifici (subministrament elèctric, aigua, telefonia, neteja, seguretat i vigilància, manteniment general de l’edifici i de les seves instal·lacions) i també l’equipament necessari per a l’ús dels seus espais i dels espais comuns.

EQUIPAMENTS PATRIMONIALS AMB ELS QUALS EL GOVERN DE LES ILLES BALEARS COL·LABORA A TRAVÉS DE CONSORCIS, PATRONATS O FUNDACIONS

CONSORCI CASTELL DE SANT CARLES

Des de l’antiguitat la badia de Palma ha estat un important ancoratge de naus comercials que cercaven la protecció del flagell de la pirateria a la Mediterrània. A la cala de Porto Pi es va construir un primer castell sobre una torre de guaita. El projecte de la torre quadrada amb baluards va ser ordenat per Felip III l’any 1610 i aviat va començar a ser conegut com a “Sant Carles”, en honor del virrei Carles Coloma. Cinquanta anys més tard es va procedir a la seva ampliació, afegint una circumval·lació amb altres quatre grans baluards i adquirint la seva forma peculiar de polígon irregular d’aparença estrellada. La fortalesa va ser caserna d’artilleria i presó militar fins a l’any 1980. El 1981 es va començar la seva rehabilitació per convertir-lo en un museu que albergués els fons procedents del parc d’artilleria. Amb altres fons procedents del Museu de l’Exèrcit, de les Unitats de la Zona Militar de les Balears i de donacions particulars, es va inaugurar finalment el Museu del

Castell de Sant Carles el 26 de setembre de 1991. El 1994, amb l’ajuda diverses entitats públiques i privades, entre elles l’Associació d’Amics del Castell de Sant Carles, el Museu va ser dotat de dues noves sales i es va millorar l’entrada i la il·luminació de l’edifici.

Amb una superfície expositiva de 1.270 m2, el museu presenta la Història Militar de les Illes Balears a través de diferents sales monogràfiques en un recorregut històric que abasta des de l’antiguitat fins als nostres dies. D’entre els seus 7.000 fons, els aproximadament 3.600 que s’exposen, destaquen els dedicats a l’armament de la Infanteria espanyola. Destaca la porta original del castell, datada al segle XVII, així com el seu pati d’armes amb exemples d’artilleria. La Sala 1 acull la important Col·lecció Llorente d’armes antigues. Altres sales es dediquen a la memòria del General Weyler (Palma de Mallorca, 1838-Madrid 1930) i mostren fons relacionats amb les guerres de Cuba i Filipines. També està representada la Guerra de la Independència a través dels records dels presoners de guerra francesos a l’illa de Cabrera. El Museu reuneix igualment col·leccions de vexil·lologia, uniformes, material, cartografia i diorames. La Fortalesa de Porto Pi, l’artilleria de costa i el cos de guàrdia del Regiment de voluntaris de Palma 1808 completen l’exposició. El Museu compta amb una sala d’Exposicions Temporals i una sala de conferències i projeccions.

El Consorci del Castell de Sant Carles es constitueix l’any 1997 a fi de posseir, administrar, gestionar i promoure el desenvolupament i difusió d’activitats amb l’objectiu de donar a conèixer i la història, especialment la militar.

Hi participen les administracions del Ministeri de Defensa, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 35.545 € durant l’any 2018.

El President de la Comissió Permanent del Consorci Castell de Sant Carles és Juan Antonio Ramis Caldentey.

 

CONSORCI MUSEU MILITAR DE MENORCA

Tenint en compte el ric patrimoni que el Ministeri de Defensa té al Port de Maó i davant el temor que aquesta riquesa es deteriorés en quedar sense ús per part de l’Exèrcit, va sorgir la necessitat de formar un Consorci constituït per entitats que s’impliquessin davant el projecte de restauració i conservació del patrimoni.

Des del Museu Militar de Menorca s’aconsegueix que s’elabori un projecte per a la creació d’un consorci que reuneixi al Ministeri de Defensa, Govern Balear, Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Maó i Ajuntament des Castell sota un objectiu comú de conservació i restauració de totes les parts que passaran a ser cedides al Consorci i de les quals el Ministeri de Defensa ostenta la titularitat dels terrenys:

  • FORT DE SANT Felipet (Llatzeret).
  • FORTALESA D’ISABEL II A LA MOLA.
  • CASTELL DE SANT FELIP.
  • CASERNA DE CALA-CORP.
  • TORRE D’EN PENJAT.

Aquestes propietats consten en el Llibre Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu com Monuments de l’Arquitectura Militar, i tenen la consideració de Béns d’Interès Cultural a l’empara del que disposa la Llei 16/1985, de 25 de Juny, de Patrimoni Històric i Decret de 22 d’abril de 1949.

El 22 de juny de 1998 es van signar el Conveni per a la constitució del Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar del Port de Maó i Cala Sant Esteve. La durada del Conveni signat és de cinquanta anys a partir de la data de la signatura del mateix i el Ministeri de Defensa cedeix per aquest període de temps l’ús dels terrenys i instal·lacions al Consorci.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 13.630 € durant l’any 2018.

El director del Museu Militar de Menorca és Javier Girona. El President de la Comissió Permanent és Benjamín Oriola.

 

CONSORCI MUSEU MARÍTIM DE MALLORCA (En procés de creació)

El Govern de les Illes Balears forma part del Consorci del Museu de Marítim de Mallorca i hi col·labora amb 75.000 € inclosos en els pressupostos del 2018 i té previst aportar 150.000 € en el 2019.

CONSORCI CIUTAT ROMANA DE POL·LÈNTIA

Pol·lèntia fou fundada després de la conquesta de l’illa, que dugué a terme el cònsol Quint Cecili Metel l’any 123 aC, suposa l’inici de la vida urbana a Mallorca. El gran desenvolupament urbanístic, que va experimentar entre el segle I aC i III dC, en part donat per la seva situació estratègica entre les badies de Pollença i d’Alcúdia, la va convertir en la ciutat més important d’època romana de les Balears; amb una extensió d’entre 15 i 20 ha. El traçat reticular, orientat nord-sud, va organitzar el teixit urbà, que comptà amb una xarxa d’abastiment d’aigua potable i clavegueram. Actualment es poden visitar les àrees de la portella, el Fòrum, i el Teatre.

Des de l’any 2000 el Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia és l’encarregat de vetlar per la conservació, protecció i difusió d’aquest jaciment.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 40.000 € durant l’any 2018.

El president del consorci és Antoni Mir Llabrés.

 

PATRONAT MUSEU D’ART CONTEMPORANI D’EIVISSA

El Patronat del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa – MACE és un organisme autònom de caràcter local creat per l’Ajuntament de la Ciutat d’Eivissa, amb personalitat jurídica pública i patrimoni independent, per al compliment de les finalitats i funcions que li atribueixen els Estatuts del Patronat Municipal del Museu d’Art Contemporani.
El Patronat del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, inclou:
– Museu d’Art Contemporani d’Eivissa
– Museu Puget
La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta al MACE 25.000 € durant el 2018.

La directora del MACE és Elena Ruiz.

 

FUNDACIÓ ES BALUARD MUSEU D’ART CONTEMPORANI

El Patronat de la Fundació Es Baluard està constituït per les institucions públiques que participaren en la construcció i posada en funcionament del museu: Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Fundació d’Art Serra.

Entre les funcions del Patronat cal destacar les de vetllar pels propòsits fundacionals, exercir el control de la Fundació, aprovar-ne el pressupost i actuar com a pont entre la Fundació i la societat.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 500.000 € durant l’any 2018.

La directora d’Es Baluard és Nekane Aramburu.

 

FUNDACIÓ TREN DE L’ART

La recuperació de Can Prunera ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Ferrocarril de Sóller i la Fundació Art Serra. I és que l’any 2006 Javier Mayol Mundó, aleshores president del Ferrocarril, i Pere A. Serra Bauzà, president de la Fundació Art Serra, signaren un acord pel qual es creava la Fundació Tren de l’Art, amb l’objectiu de contribuir a un major enriquiment cultural i artístic de la vall sollerica. Posteriorment, s’han afegit a aquest projecte l’Ajuntament de Sóller, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma.  Així, a Sóller, s’obriren les sales Miró i Picasso (estació de tren) i s’inaugurà el Parc d’Escultures, a vorera de mar, al final del trajecte del tramvia que uneix Sóller amb el Port. Així mateix, a l’estació de Palma s’obrí la sala «50 paisatges de Mallorca». Aquell mateix any s’adquirí el casal de Can Prunera, amb la finalitat d’ubicar-hi un centre cultural.
Després de gairebé tres anys de restauració i obres d’adaptació, el 24 d’agost de 2009 s’inaugurà Can Prunera Museu Modernista. Des de la seva creació, l’entitat ha organitzat un gran nombre d’exposicions que han fet de Sóller un important centre de creació artística.
Està previst que la Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporti 10.000 € l’any 2019 per tal que l’espai aculli activitats i exposicions de creadors de les altres illes.
El director de Can Prunera és Santiago Mayol.

FUNDACIÓ COLL BARDOLET

La Fundació Cultural Coll Bardolet es va constituir el mes de Gener de 2005, fruit del desig de l’artista Josep Coll Bardolet (Campdevànol, Girona 1912 – Valldemossa, Illes Balears 2007) de llegar part de la seva col·lecció de pintures al poble on va viure des de 1944.

El Patronat de la Fundació està format per representants del Govern de les Illes Balears, de l’Ajuntament de Valldemossa i del Consell de Mallorca, familiars i amics de l’artista.

La Fundació té dos objectius principals: d’una banda preservar, exhibir i difondre l’obra pictòrica de Josep Coll Bardolet i d’altra la promoció de la cultura en tots els seus aspectes i variants.

La seu de la Fundació Cultural Coll Bardolet es troba a un cèntric edifici de la vila de Valldemossa, rehabilitat gràcies a la col·laboració del Govern de les Illes Balears. La primera planta ofereix una mostra permanent de les pintures de Coll Bardolet; es tracta sobretot de paisatges de Mallorca, però també s’hi poden contemplar natures mortes, composicions amb flors i les seves conegudes escenes de balls populars mallorquins. L’espai de la segona planta està dedicat a exposicions temporals i a la planta baixa es realitzen diferents activitats culturals, com ara conferències o concerts. A més, hi ha una sala d’audiovisuals i un pati amb amfiteatre on es poden realitzar activitats a l’aire lliure.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 49.500 € durant l’any 2018.

La directora de la Fundació Coll Bardolet és Amanda del Corral. El President de la Fundació és Josep Coll.

FUNDACIÓ CA N’OLIVER (MAÓ)

Els Oliver són una de les principals famílies de la burgesia maonesa dels segles XVIII i XIX. Llorenç Oliver Morillo (1766-1810) és el primer en diversificar els negocis familiars i actuar com a contractista de proveïments militars, alhora que manté relacions comercials amb ports del Mediterrani i de l’Atlàntic. Com a símbol de la seva creixent influència, fa construir el monumental casal familiar en una àrea de creixement de la ciutat.
La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 25.000 € durant l’any 2018 per tal que l’espai aculli activitats i exposicions de creadors de les altres illes.

CAN SAURA (CIUTADELLA)

Can Saura Miret és una casa senyorial situada en ple nucli antic de Ciutadella de Menorca, erigida entre finals del s. XVII i principis del s. XVIII. Projectada i construïda per Joan Amorós, la construcció de l’habitatge es va dur a terme durant les obres de remodelació de l’Església de Santa Maria de Ciutadella, a els Socors i l’Església del Roser, totes elles realitzades per la família mallorquina Amorós. La notable influència de la família Amorós a la ciutat, es va percebre aproximadament des de l’any 1670 fins a l’any 1710, durant una època de gran desenvolupament urbanístic i activitat en la construcció. És en el detall d’ornaments a base de trenats i altres motius decoratius, on pot apreciar-se una de les marques distintives de la família constructora.

En els darrers anys, l’edifici va ser adquirit i rehabilitat per l’Ajuntament de Ciutadella, per tal de destinar-lo a activitats culturals.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 25.000 € durant l’any 2018 per tal que l’espai aculli activitats i exposicions de creadors de les altres illes.

 

FUNDACIÓ ROBERT GRAVES

La Fundació Robert Graves, entitat pública sense ànim de lucre, va ser creada pel Govern Balear per conservar viva la memòria d’un autor universal que va escriure gran part de la seva obra a Mallorca. La Fundació va adquirir la seva casa de Deià, i la va obrir al públic el 2006. La Casa de Robert Graves conte amb una exposició permanent. La Fundació cèlebre esdeveniments literaris i trobades acadèmiques sobre la seva obra.

El seu propòsit fonamental és el de donar a conèixer l’obra de Robert Graves i de mantenir una exposició permanent de la seva vida i obra a Ca n’Alluny, la seva casa a Deià. El 2005 la fundació va adquirir Ca n’Alluny i el mobiliari; el juliol de 2006 la Casa de Robert Graves es va obrir al públic.

Els objectius de la Fundació són:

  • La gestió de l’exposició permanent sobre la vida i l’obra de Robert Graves, mitjançant la creació una casa museu al domicili de l’escriptor, al municipi de Deià (finca Ca n’Alluny).
  • La conservació, la consolidació i la divulgació del llegat cultural que Robert Graves va crear a Mallorca.
    La realització de tota mena d’esdeveniments i activitats culturals relacionades amb la figura de l’escriptor Robert Graves.
  • La col·laboració en estudis, treballs d’investigació o de divulgació sobre l’obra de Robert Graves.
  • La promoció de la realitat insular mitjançant la divulgació dels aspectes de la vida de Robert Graves més vinculats a Mallorca ia Deià.
  • La creació de certàmens literaris.
  • L’impuls de vincles amb les universitats estrangeres que conserven els manuscrits de Robert Graves (Anglaterra, Estats Units i Canadà).
  • La col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears en projectes relacionats amb la figura de Robert Graves.
  • L’obtenció de recursos econòmics de qualsevol persona física i jurídica, pública o privada, per destinar-los a projectes de promoció i divulgació de l’obra de Robert Graves i de la seva relació amb Mallorca.
  • L’adquisició de béns mobles o immobles que impliqui l’ampliació o la millora de la finalitat de conservació i divulgació de l’obra de Robert Graves.
  • L’exercici de —en general— totes les funcions d’administració, conservació, custòdia i defensa dels béns de la fundació.
  • La realització de qualsevol altra activitat que sigui necessària o convenient per al bon funcionament de la fundació i per a la consecució dels objectius assenyalats.
  • Per complir aquestes finalitats, la fundació ha de cuidar especialment de salvaguardar el bon nom i la figura literària de Robert Graves.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 33.000 € durant l’any 2018.

El director de la Fundació Robert Graves és William Graves.

FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE PALMA

El 27 d’agost de 1667, es va inaugurar el teatre amb el nom de Casa de les Comèdies i amb una capacitat per a 800 persones. El Teatre Principal de Palma ha sofert moltes i diverses reformes i modificacions en la seva estructura. La primera va ser durant l’any 1932 i canvia de manera important la fisonomia interna del teatre a fi d’ampliar el seu aforament.
L’última actuació en el Teatre Principal es va començar el 2002 i va ser encarregada a l’arquitecte Felipe Delgado Laguna. El projecte, que va concloure el 2007, es va basar en la idea d’adequar el recinte a les actuals necessitats dotant-li dels últims avanços tecnològics. L’ampliació pertinent es traduí en un cos metàl·lic exterior, totalment neutre i a l’interior l’altura de l’escenari s’amplià de 14 a 23 metres. La sala, restaurada, conserva l’aire del passat.
El teatre Principal de Palma funciona en forma de Patronat en el qual hi ha representat el Govern de les Illes Balears.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 500.000 € durant l’any 2018 en concepte d’actuacions i col·laboracions amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB).

El director gerent del Teatre Principal de Palma és Carlos Forteza.

 

FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ

Tal com marquen els seus estatuts, la Fundació neix per promoure la participació privada i pública en les activitats d’interès general de naturalesa cultural i, de manera molt especial, les relacionades amb les arts escèniques.

La Fundació es regeix pels estatuts aprovats i per la legislació vigent en matèria de fundacions i incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general. L’àmbit territorial de la Fundació és el de la ciutat de Maó, per com s’organitzen i es realitzen prioritàriament els seus fins, si bé la seva personalitat jurídica és reconeguda, a tots els efectes legals, a la resta de l’estat espanyol i a l’estranger, on també pot desenvolupar les seves actuacions.

La Fundació Teatre Principal de Maó té com a finalitats primordials:

  • Gestionar el Teatre Principal de Maó i les activitats culturals que es facin.
  • Optimitzar el cost i el rendiment de les activitats que es programen.
  • Potenciar al màxim l’accés dels ciutadans a les diverses manifestacions teatrals i culturals.
  • Fomentar la creativitat, la qualitat i la capacitat de renovació dels grups i artistes locals, així com dels grups professionals que intervenen en la producció i representació de les arts escèniques en general.
  • Promoure els coneixements tècnics i d’altres tipus referits a les arts escèniques.
  • Desenvolupar totes les activitats que siguin necessàries per assolir les seves finalitats fundacionals.
  • La gestió d’altres béns i drets que la Fundació pugui aconseguir mitjançant cessions, donacions, compra, etc.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 51.840 € durant l’any 2018 a més d’una actuació anual de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB).

La directora gerent del Teatre Principal de Maó és Àngela Vallés.

FUNDACIÓ TEATRE PRINCIPAL D’INCA (en procés de creació)

La primera notícia del projecte del Teatre Principal a Inca és de desembre de 1912. El gener de 1913 es creà la Junta del Teatre, presidida per Gori Balaguer, el propietari del Forn Nou. En poc temps, 50 ciutadans compraren obligacions: es va finançar amb diners exclusivament privats. Al febrer del mateix any, l’arquitecte Guillem Reynés presentà els plànols de l’edifici, inspirat en el Teatre Líric de Palma, i poc després es donà començament a les obres. 40 persones van arribar a treballar en la construcció simultàniament.

A mitjan 1945 els propietaris van demanar permís per rehabilitar-lo. Francesc Casas Llompart restaurà tot l’interior i la façana, que va substituir la projectada per Guillem Reynés i és la que ha arribat fins a pràcticament l’actualitat. L’interior es va reformar a la manera clàssica. Dins de l’últim terç del segle XX va començar a decaure l’activitat, així a partir de 1968 va sofrir petites modificacions, sobretot a l’escenari. L’any 1999 va passar a l’Ajuntament d’Inca, i a partir de l’any 2000 es va tancar i es va començar a pensar a reformar-lo.

La Fundació Teatre Principal d’Inca està integrada representants del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Inca.

La reforma del Teatre Principal d’Inca compta amb 3,1 milions d’euros d’ajuda dels Fons FEDER. Aquesta subvenció suposa el 50% del cost total d’aquesta, que ascendeix a 6.183.493 euros i que permetrà acabar la reforma de l’edifici centenari, a més de construir una sala adjacent de nova planta amb capacitat per a 154 espectadors. El Govern de les Illes Balears a través de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports duu aportats, en 4 plurianuals, 800.000 € per a la rehabilitació de l’edifici.

FUNDACIÓ TEATRE DEL MAR

La Fundació Teatre del Mar, creada l’any 1993, respon a una iniciativa conjunta d’un col·lectiu de professionals i d’entitats de procedència diversa. L’objectiu comú d’aquesta confluència d’interessos privats és satisfer una necessitat pública lligada totalment al teatre: crear un teatre privat amb vocació pública.
La voluntat dels fundadors és que l’objectiu principal de la Fundació sigui la producció, promoció, gestió, programació i difusió d’espectacles teatrals dirigits a un públic majoritari. Aquests espectacles hauran de satisfer l’interès públic i general, posant a l’abast de la nostra societat una forma artística, creativa, plural i contemporània basada en uns postulats estètics i cívics.

Un teatre públic finançat conjuntament per institucions estatals i privades mantendrà una gestió transparent, perquè cercarà un finançament just, al marge de les exigències pròpies del teatre dit comercial. S’ha de diferenciar també aquest concepte de teatre del d’aquells que entren dins l’àmbit institucional i que depenen directament de l’administració pública.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports aporta 30.000 € durant l’any 2018 a més d’una aportació econòmica extra de 10.000 € amb motiu del 25è aniversari de la Fundació.

El director gerent del Teatre del Mar és Carles Molinet.