Jornada 1. Plataformes de participació ciutadana en l’àmbit de les polítiques culturals

Nous relats per a la cultura

Jornada 1. Plataformes de participació ciutadana en l’àmbit de les polítiques culturals

amb Zemos 68 i David A. Lareo

Relatoria: Yolanda Tarramero / AAtomic Lab

Divendres, 16 de febrer de 2018. Arxiu del Regne de Mallorca

A través de l’exposició d’experiències concretes, de reflexió i debat, es volen explorar fórmules de cogestió de les polítiques culturals: plataformes de participació innovadores, obertes i inclusives.

Generar punts de trobada, debat i diàleg; experimentar metodologies de treball compartides entre la institució i la ciutadania, i crear espais de participació ciutadana que vagin molt més enllà de l’àmbit cultural. Amb aquests objectius va inaugurar Berta Sureda, responsable del Pla de Cultura de les Illes Balears, les jornades Nous relats per a la cultura, que es varen celebrar els dies 9 i 10 de febrer a l’Arxiu del Regne. Unes jornades que varen servir per posar en marxa un procés obert de treball col·lectiu i que cerquen definir un pla de cultura basat en la participació activa de la comunitat en l’elaboració de propostes que, posteriorment, les institucions hauran de traduir en accions polítiques immediates.

Però com es pot aconseguir que la ciutadania s’impliqui o formi part d’aquests processos participatius? Com es generen comunitats o plataformes de participació ciutadana?

Per resoldre aquesta qüestió, Berta Sureda presenta Claudia Delso, regidora de Participació i Innovació Democràtica de la Corunya, via Skype. Una regidoria de nova creació que es caracteritza per la transversalitat i per haver impulsat una consolidada plataforma de participació ciutadana capaç d’implicar altres comunitats que van més enllà del sector cultural.

Per a ella, el primer pas consisteix a generar espais de trobada que serveixin per acostar les institucions a la ciutadania. Un acostament que només és possible si es coneix prou bé el territori o l’àmbit en el qual ens movem. Dit d’una altra manera, si volem que els ciutadans participin en la presa de decisions, és imprescindible que l’administració conegui bé la diversitat i la complexitat de cada barri.

En el seu cas, es va elaborar un mapa de districtes de la ciutat i es varen organitzar trobades a cada un amb l’objectiu de fer-ne una radiografia social: conèixer-ne els límits, la relació amb altres barris i atorgar a cadascun la legitimitat que es mereix. Aquest mapatge de la «desigualtat de cada districte» es va convertir en una eina eficaç a l’hora de redistribuir recursos i poder establir polítiques públiques adequades. En aquest context, Delso introdueix per primera vegada un concepte que agafarà més força en les ponències posteriors: la importància del temps de devolució dels resultats. És a dir, darrere les propostes ciutadanes hi ha d’haver la resposta immediata i efectiva de les institucions.

Però sens dubte, el procés més experimental i reeixit que ha nascut d’aquesta regidoria ha estat la creació dels laboratoris ciutadans: uns espais de participació, oberts i accessibles, dissenyats col·lectivament i en els quals es duen a terme treballs d’investigació. En aquests laboratoris s’han abordat temes tan diversos com la soledat de les persones grans, el desenvolupament urbanístic, la implantació d’horts urbans o projectes educatius com O Noso Patio, una nova manera d’entendre el pati de l’escola que va néixer de la comunitat educativa.

 

Conclusió

Són propostes que neixen de la voluntat ciutadana i que es fan realitat gràcies a la voluntat i la resposta immediata de les institucions.

 

Intervenció de Pedro Jiménez, de Zemos98

AAtomic Lab presenta Pedro Jiménez, del col·lectiu cultural nascut a Sevilla fa més de 20 anys i que vincula educació, comunicació i creació visual a través del festival Zemos98, la darrera edició del qual va tenir lloc l’any 2015. En aquests darrers dos anys han assistit a processos de participació que han pretès la cocreació de polítiques públiques per a les àrees de Cultura dels ajuntaments de Madrid i Sevilla.

La seva intervenció parteix d’una premissa optimista: «Un pla de cultura té més oportunitats que amenaces». Però adverteix: «Les competències autonòmiques queden molt lluny de la ciutadania».  La seva experiència com a generador de processos participatius li serveix per afirmar que en general hi ha un conflicte greu de competències en l’administració, sobretot dins la Conselleria de Cultura, que continua sense tenir definits els seus espais i les seves polítiques. A partir d’aquí, estableix quins han de ser els processos de participació.

En primer lloc, planteja qui ha de participar. «Ha de ser una participació democràtica, en la qual no només estigui representat el sector associatiu cultural, sinó també aquells sectors no professionalitzats que no formin part d’entitats habituals.» Una reflexió que posteriorment compartirà David A. Lareo.

També destaca la importància de la comunicació i critica la manera en què sovint les institucions es comuniquen amb la societat. «S’ha de treballar cap a una política comunicativa que no es limiti a editar agendes tancades i pensades únicament per la institució, sinó una política basada en processos participatius.»

 

 

Conclusió

S’han de generar espais que facilitin i facin viable la participació. Insisteix en la necessitat de l’agilitat en el temps de resposta de les institucions. «Les administracions han d’assumir la seva capacitat de poder posar en marxa els processos participatius i poder materialitzar els projectes plantejats a curt termini.»

 

 Intervenció de David A. Lareo, investigador en laboratoris ciutadans, gestió del coneixement i eines col·laboratives

El ponent comença la intervenció amb una descripció del panorama cultural que solem trobar: una participació excessivament acadèmica i una sobirania tecnològica i de dades monopolitzada que ens afecta a tots i que ens impedeix desenvolupar el nostre llenguatge propi. Un llenguatge senzill i ètic amb nosaltres mateixos que ens permeti expressar les nostres inquietuds i els nostres continguts.

D’aquí neix la necessitat de crear laboratoris ciutadans. Però, què són? Lareo entén els laboratoris ciutadans com a dispositius d’escolta que recullen la pluralitat de sentiments i inquietuds dels que hi participen davant l’administració. Espais en què el més important no és el què, sinó el com. Per posar-los en marxa, prèviament cal fer un mapatge i una recerca amb l’objectiu d’arreplegar experiències, informació i crítiques que ajudin a construir el laboratori. Es necessiten reptes i la implicació d’agents locals.

En el cas de la Corunya, els laboratoris encara no disposen d’espais físics propis, però els treballs s’han articulat en funció de la convocatòria de projectes. La unitat de treball és la comunitat que genera el projecte.

Ens parla també de comunitats de programari, de metodologies de treball i eines de documentació, perquè no hem d’oblidar que els processos creatius s’han de documentar.

 

Conclusió

Què ha de tenir un laboratori ciutadà? Ha de complir cinc requisits: ha de ser un espai interdisciplinari en el qual ha de desaparèixer el paper dels experts (ha d’assumir que no existeix un expert natural per a tots els problemes); ha de reunir un coneixement obert, ja que ha de ser un laboratori accessible i operatiu per a tots; ha de fer de mediador; ha de generar prototips ràpids i ha de generar comunitats d’aprenentatge.

Creació de les taules de treball

Es planteja un joc de simulació que reprodueix un espai de participació, el Co-Lab, extret d’experiències reals i d’altres d’imaginades. La finalitat és posar els participants en situacions fictícies que poden ajudar-los a revelar la naturalesa de l’espai de participació real a través de la intel·ligència col·lectiva.

El joc es planteja amb quatre reptes: la naturalesa dels espais de participació, les eines digitals i presencials per a la participació, la sostenibilitat-radicalitat i l’arquitectura institucional. Per desenvolupar-los es creen tres taules de treball en les quals els participants assumeixen papers que impliquen diversos graus de cooperació o rivalitat que comprenen el sector públic, les fundacions i l’associacionisme, la comunicació, el paper del consumidor, l’educador i el creador. A través d’aquests processos col·lectius es volen identificar factors com ara la comunicació, les aliances, les estratègies o els recursos.

Totes les taules parteixen de la mateixa premissa: els membres s’han de presentar un darrere l’altre i s’han d’escoltar els uns als altres.

Taula 1. La naturalesa dels espais de participació

S’inicia amb un debat que serveix per detectar tres problemes d’espai de participació en la cultura balear: la participació és baixa i passiva a l’hora de prendre decisions, i l’administració no té voluntat de generar-ne.

El repte que es planteja és sortir de la zona de confort i crear eines que permetin impulsar la participació. Com a solució, es proposa crear un laboratori de bones pràctiques i elaborar un prototip que incentivi la participació.

Objectiu: fomentar una cultura de participació i que l’espai participatiu funcioni més enllà de l’administració.

Full de ruta: plantegen un prototip basat en la creació d’un fòrum de participació en cada municipi de les Balears. No volen centralitzar-los en un de sol, però sí que volen que tenguin un caràcter institucional i deliberatiu, i que tots els agents hi tenguin poder de decisió. Aquests fòrums es reunirien com a mínim dues vegades l’any i se’n renovaria la composició cada dos anys.

Es crearia un fòrum proposat per la Conselleria de Participació, dirigit per una comissió executiva integrada per membres de l’administració i representants del fòrum mateix, i amb el suport d’un observatori que tengués com a funció avaluar i documentar tot el que s’hi dugués a terme.

 

Taula 2. Eines digitals i presencials per a la participació

Aquest grup de treball qüestiona els models de participació i comunicació actuals. Consideren que són obsolets, que no funcionen, i l’única cosa que generen és una ruptura entre la societat i la institució.

Com a solució, plantegen generar vincles entre l’administració i la societat, i desenvolupar una comunicació real dels processos participatius amb els ciutadans.

Objectiu: fer que els processos participatius siguin funcionals i eficaços, i convertir-los en accions polítiques. Generar plataformes estables de participació que no depenguin de les persones que actualment ocupen les institucions.

Full de ruta: proposen un organisme de suport independent, com ara el Consell de les Arts, en el qual estiguin representats, a parts iguals, institucions, associacions, mediadors i ciutadans.

Els objectius d’aquest Consell de les Arts serien garantir els processos culturals, aprofitar i integrar els casals de barri, representar la pluralitat, refermar les relacions amb altres municipis i generar comunicació, tant digital com analògica o presencial. En definitiva, desenvolupar metodologies de treball per fomentar la participació ciutadana. La proposta també inclou la creació d’una oficina tècnica accessible als ciutadans i la presència de mediadors i gestors que vetlin perquè funcioni.

Taula 3. Sostenibilitat i arquitectura institucional

Aquesta taula desenvolupa la seva proposta a partir d’un repte: «Com es pot contagiar el virus de la participació i fer que sigui irreversible?». Dit d’una altra manera no tan metafòrica: com es pot aconseguir convertir la participació en una realitat cultural, sostenible o irreversible?

La solució que plantegen és generar institucions permeables, empàtiques, que generin confiança i, sobretot, que assumeixin la participació com una cosa transversal en tots els àmbits de l’administració.

Objectiu: aconseguir una obertura radical de l’administració i de la cultura de la participació.

 

Full de ruta: reivindiquen la figura del mediador. Defensen la posada en marxa d’un programa de mediació que treballi en dues esferes: des de l’administració, a fi de fer-la més oberta, i des de l’àmbit social, a fi de fomentar la participació. En aquest sentit, la mediació esdevé prioritària.

 

 

Conclusions de les propostes

Es posen damunt la taula les tres propostes i es crea un diàleg a fi d’arribar a un prototip que aglutini els punts més forts de cada una.

  1. Les competències. El primer problema que sorgeix és determinar quines són les competències de les administracions presents a les Illes Balears. Per exemple, és el cas de la Conselleria de Cultura, que no té competències per generar fòrums municipals, amb referència a la proposta de la taula 1. Una de les solucions plantejades seria que la Conselleria creàs un organisme que fes la funció d’espai observatori.
  2. Sostenibilitat i generació d’impacte. Dissenyar polítiques públiques significa estar subjectes a unes regles del joc i alhora tenir la capacitat de generar impacte.
  3. Les institucions han de tenir la capacitat de dissenyar i conduir els processos participatius sense exclusions i han de poder acompanyar aquests processos. En aquesta tasca han d’estar implicats els tècnics, que són els encarregats de posar en marxa un procés participatiu real que l’administració haurà d’executar.
  4. Documentar per compartir. És important documentar els processos a través d’un mediador. El procés de documentació ha d’abordar aquells coneixements que no contenen els llibres, sinó les persones. Les qüestions de cura i d’afecte generen fites d’aprenentatge col·lectiu.
  5. Crear la figura del mediador de carrer, una figura que interactuï entre les institucions i els ciutadans i que treballi des de tots els àmbits. No s’ha de confondre, però, mediació amb animació.
  6. Cal dissenyar com ha de ser el procés participatiu que s’ha de posar en marxa i no s’ha d’oblidar que tot laboratori ciutadà ha de reunir dos elements: ha de presentar unes expectatives raonables i ha de rebre la devolució o resposta de les institucions. L’apoderament ciutadà s’ha d’acompanyar de la transformació institucional.

 

Així mateix, no es pot oblidar que un pla de cultura ha de ser inclusiu, és a dir, ha de recollir les sensibilitats de tot el teixit social, ha de tenir capacitat d’acció i ha de disposar de mecanismes que hi permetin la participació.

Documentació

Programa Jornada 1

Fitxa de treball Jornada 1