Resum de la trobada entorn del Pla de Cultura a Menorca

La jornada a Menorca es va iniciar amb una presentació, a manera de resum, sobre les trobades que havien tingut lloc a Palma amb participants externs i agents culturals de les Balears, així com sobre els temes oberts des del Pla de Cultura. La presentació es va iniciar desplegant les mancances que els sectors havien identificat en l’àmbit cultural, que es detallaren a partir de 4 àmbits:
– Mancances en el dret constitucional d’accés a la cultura
– En el sistema cultural de les Illes Balears
– A les institucions públiques
– Al teixit cultural
– A l’economia de la cultura
Unes mancances transversals que indiquen cap a on s’haurien d’orientar les polítiques culturals, especialment a mitjà i llarg termini i que, al seu torn, es desplegaven en els objectius pels quals caldrà treballar per:
– Garantir el dret a la cultura i la reducció de les desigualtats d’accés
– Contra la precarietat del treball cultural
– Unes institucions de suport a la cultura complementàries, coordinades i amb un pla comú
– Decidir les polítiques culturals de forma participada, amb la ciutadania
– Assolir els pressupostos adequats
– Institucions culturals obertes, transparents, generadores de complicitats
– Recursos públics accessibles per a persones, agents, associacions, entitats i
institucions ciutadanes
– Repensar i intensificar el suport a les ICC i fer-ho des del convenciment que la
cultura desborda àmpliament la seva faceta economicista, i fer-ho també des de
les noves economies, les noves formes d’organització, la sostenibilitat i bones
pràctiques
– Cultura i territori. Fomentar la cultura de proximitat, la redistribució territorial
d’equipaments i iniciatives culturals i l’acció coordinada entre les diverses
administracions.

 

La presentació integrava les línies d’acció concretes a desplegar en cadascun dels objectius, així com les actuacions ja posades en marxa en aquest marc.

 

Seguidament, es va convidar a les persones assistents a llençar qüestions, propostes o suggeriments en relació a la millor en matèria de política cultural a les Balears. El tema dels circuits, la necessitat de més facilitats per moure’s entre illes i fora de les illes, va ser una de les inquietuds expressades per les persones assistents, que manifestaren també que caldria intensificar la informació a totes les illes sobre els ajuts i subvencions, en especial entorn dels circuits, ja que, les seus de les entitats d’acció cultural del Govern estan situades a Mallorca.

També es va parlar sobre les polítiques en l’àmbit de les arts escèniques, incidint en la necessitat d’un pla coordinat entre el Govern, els Consells Insulars i els Ajuntaments i, en referència als ajuntaments, es va insistir en què hauria de ser requisit obligatori que la cultura la gestionin tècnics especialitzats i amb sensibilitat envers la cultura i les arts.
I, també en relació amb una major coordinació, eficiència i sostenibilitat, es va proposar crear mecanismes a través dels quals totes les administracions, equipaments, entitats o associacions estableixin una xarxa col·laborativa per a compartir i optimitzar recursos materials i coneixement.

Els valors de la cultura va ser una de les reflexions proposades durant el diàleg, se sobreentenen els valors de la cultura (cohesió, convivència, solidaritat, diàleg…), però és necessari sensibilitzar i treballar sobre aquests valors, ja que la cultura només pot ser inclusiva i transformadora en els seus valors. Es va proposar l’elaboració d’un decàleg de valors com a eina de treball per a tots els agents, des de les administracions a les entitats, de manera que l’integrin dins de la seva metodologia de treball.

Els hàbits d’oci, i la necessitat d’obtenir les dades d’oci de la ciutadania, es van plantejar com a elements clau per conèixer el temps que les persones dediquen a la cultura. És una informació que permetria oferir plans d’actuació adequats a una realitat de la qual no tenim prou dades ara com ara.
Es va exposar la preocupació en torn les irregularitats que ha generat el sistema de subvencions, que ha obligat a entitats amb ànim de lucre i a entitats sense ànim de lucre a constituir-me segons formes jurídiques que no responien a les seves finalitats, sinó en funció de les possibilitats d’optar a subvencions.

La creació de l’Institut d’Indústries Culturals ha de ser l’oportunitat perquè administracions del govern, insulars i locals ordenin i regulin el sistema de subvencions de tal manera que es tinguin en compte les finalitats de lucre o no de les entitats.

L’educació en cultura, el pla d’ensenyaments artístics i la necessitat que IB3 desenvolupi una programació cultural compromesa van ser alguns dels temes considerats essencials en el marc d’elaboració d’un Pla de Cultura, així com la necessitat d’una major inversió en I+D. Es va destacar també la importància de la durabilitat d’un Pla de Cultura i de la seva capacitat d’incidir en la realitat insular. En aquest punt, es va insistir en les necessitades que els municipis elaborin també plans estratègics, realitzats amb la col·laboració de sectors i ciutadania, que permetin una visió de l’acció cultural a llarg termini.