Resum de l’encontre Pla de Cultura a debat, Eivissa

La jornada a Eivissa es va desenvolupar amb el mateix format amb què, dies abans, s’havia duit a terme a Menorca. Es va iniciar amb una presentació, a manera de resum, sobre les trobades que havien tingut lloc a Palma amb participants externs i agents culturals de les Balears, així com sobre els temes oberts des del Pla de Cultura. La presentació es va iniciar desplegant les mancances que els sectors havien identificat en l’àmbit cultural, diferenciades en 4 àmbits:

  • Mancances en el dret constitucional d’accés a la cultura – En el sistema cultural de les Illes Balears
  • A les institucions públiques
  • Al teixit cultural
  • A l’economia de la cultura

Unes mancances transversals que indiquen cap a on s’haurien d’orientar les polítiques culturals, especialment a mitjà i llarg termini i que, al seu torn, es desplegaven en els objectius pels quals caldrà treballar per:

  • Garantir el dret a la cultura i la reducció de les desigualtats d’accés – Contra la precarietat del treball cultural
  • Per unes institucions de suport a la cultura complementàries, coordinades i amb un pla comú
  • Decidir les polítiques culturals de forma participada, amb la ciutadania
  • Assolir els pressupostos adequats
  • Institucions culturals obertes, transparents, generadores de complicitats
  • Recursos públics accessibles per a persones, agents, associacions, entitats i institucions ciutadanes
  • Repensar i intensificar el suport a les ICC i fer-ho des del convenciment que la cultura desborda àmpliament la seva faceta economicista, i fer-ho també des de les noves economies, les noves formes d’organització, la sostenibilitat i bones pràctiques
  • Cultura i territori. Fomentar la cultura de proximitat, la redistribució territorial d’equipaments i iniciatives culturals i l’acció coordinada entre les diverses administracions.

La presentació integrava, en aquest punt, les línies d’acció concretes a desplegar en cadascun dels objectius, així com les actuacions ja posades en marxa en aquest marc.

Seguidament, es va convidar a les persones assistents a llençar qüestions, propostes o suggeriments en relació a la millora en matèria de política cultural a les Balears.

Es va expressar que actualment el tema de la mobilitat funciona millor, que existeix molta informació i que, en definitiva, és fàcil. I, en aquest sentit, es manifestà que la gran mancança és això: que cal fer la cultura fàcil. Que les coses siguin àgils, que la informació circuli, que el diàleg entre administracions i agents sigui fluid i constant.

Es destaca el Talent IB com a eina molt potent, però també caldria coordinar activitats en el temps i l’espai, perquè no tot passi en el mateix moment. El portal Eivissa Cultural fa en certa manera aquest paper, però caldria coordinació prèvia.

S’exposa també com a mancança una certa desestructuració dels sectors, que fa difícil dialogar, compartir, comunicar-se, que les administracions podrien acompanyar el procés de connectar sector i aquests amb les institucions. També es podria fomentar l’intercanvi d’experiències i el coneixement mutu: treball compartit entre productores editorials i de cinema, per posar un exemple.

Com ja va passar a la trobada a Menorca, a Eivissa també s’incideix en la mancança de personal professional en els equipaments culturals i ajuntaments per la gestió de la cultura i les programacions artístiques. I s’enllaça amb la necessitat de reformar la formació en l’àmbit de la gestió cultural i de les empreses culturals.

També s’incideix en el fet que fa el Govern no té visibilitat i que és necessari crear plataformes de visibilitat i informació, el futur Observatori podria fomentar aquest rol.

Hi ha manca d’espais culturals i artístics i els que hi ha a Eivissa no disposen recursos, siguin públics o privats. El mapa de galeries d’art a Eivissa ha perdut molt, abans era un sector potent que atreia un turisme o visitants més interessat per la cultura.

Es parla molt del sistema de subvencions, de les dificultats dels tràmits: des de demanar-la, obtenir-la, justificar-la o cobrar tot és lent i de massa complexitat. D’altra banda, no es coneixen els criteris de selecció i hi ha poc acompanyament i formació als agents cultural, en especial als que es presenten per primera vegada. Es posa d’exemple els ajuts a necessitats socials que no es justifiquen, alguns projectes culturals, de caràcter essencialment social, podrien optar a aquest tipus de sistema, perquè el duen a terme associacions sense possibilitats d’avançar els doblers.

Que les polítiques culturals posin al centre a la ciutadania és una necessitat vital en una illa massa centrada i abocada al turisme. Una oferta turística no és incompatible amb una oferta cultural que situï Eivissa com a referent en el panorama artístic i cultural.

També s’expressa un cert cansament en fer moltes reunions per tractar aquests temes, que no tenen resultats a la pràctica.